Xiquets i xiquetes palestins, iraquianes, croates, bosnians, afganesos, sudanesos… i, ara, ucraïnesos. Lamentablement, la realitat ofereix un gran terreny per a l’anàlisi i diagnòstic de les seqüeles que produeixen els efectes de la guerra en la infància i les diverses estratègies d’intervenció. «En una primera fase, la intervenció psicològica ha d’estar orientada a ajudar el xiquet o xiqueta a exterioritzar pensaments i sentiments: ells no sempre estan disponibles per a exterioritzar el seu món interior, i hem de posar-nos al seu nivell i trobar recursos a través del joc, el dibuix, les històries incompletes que faciliten l’expressió», apunta José Gil, codirector del Màster de Formació Permanent en Psicologia i Psicoteràpia de la Universitat de València.
«El que indiquen la majoria dels estudis és que hi ha una influència directa de la guerra en el desenvolupament i benestar de xiquets i joves: després del gran impacte que produeix un conflicte bèl·lic es genera un empitjorament en l’aprenentatge, en el comportament, en el llenguatge, apareixen trastorns psicosomàtics, malsons, predisposició a l’ús de drogues i conductes autodestructives. Pel que es requereix una adequada intervenció psicològica», assenyala Gil.
És important que el xiquet o la xiqueta construïsquen un relat de les seues experiències, una correcta narració del que ha succeït; que compte, dramatitze, projecte o escriga la seua pròpia història. La utilització de tècniques vivencials i expressives com el dibuix, les històries inacabades, la poesia, l’expressió corporal, el massatge o la relaxació. Els jocs amb animals, nines, ninotets, titelles, on projecte la seua pròpia història. José Gil.
A més, el codirector del Màster de Formació Permanent en Psicoteràpia i Psicologia Clínica posa el valor la importància de la família i l’escola com a elements fonamentals en la recuperació dels xiquets, xiquetes i adolescents. En aquest sentit, subratlla la importància de que al menor li acompanye alguna figura familiar important en la seua vida i que no existisquen problemes de relació o abusos entre aquesta figura i el xiquet. «La Divisió de Psicologia Infantil i Educativa de la Societat Britànica de Psicologia ha publicat una guia per a donar pautes i eines als centres educatius per a fer costat a xiquets i xiquetes refugiats, i ajudar-los a sentir-se segurs en el context escolar», assenyala Gil. L’escola és, també, en paraules de l’expert, molt important en aquest procés d’intervenció ja que ofereix un ambient estructurat per a la persona i ajuda a regular les seues reaccions, i prioritza la comunicació i gestió de les seues emocions al rendiment acadèmic, donada la particularitat i especial situació de la seua condició.
Aquestes qüestions, relacionades amb les diverses estratègies d’intervenció, així com sobre la teràpia cognitiu-conductual per a l’estrés, l’ansietat i la depressió, la intervenció en contextos familiars o psicoteràpia infantojuvenil i familiar o les habilitats terapèutiques en psicoteràpia s’aborden en el Màster de Formació Permanent en Psicoteràpia i Psicologia Clínica: estratègies actuals d’intervenció de la Universitat de València, que aquest curs acadèmic presentarà la seua 27 edició.
