Amb motiu del webinar ‘Novetats en la legislació laboral i de la Seguretat Social del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre’, organitzat per la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat de València, ADEIT, els catedràtics de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Facultat de Dret de la Universitat de València, José Mª Goerlich, Remedios Roqueta i Carlos Alfonso, ens han comptat les principals novetats que introdueix aquest Reial Decret Llei de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball.
Per a Carlos Alfonso
Per a Carlos Alfonso Mellado, es tracta d’una reforma en clau de recuperació de drets i de potenciar la negociació col·lectiva sectorial i articulada. El que porta a l’opció del consens i, per tant, es tracta d’una reforma més limitada que la pretensió inicial.
Què s’ha fet:
- En matèria de contractes i subcontractes: permetre l’ús del contracte fix discontinu i determinar el conveni aplicable als treballadors dels contractistes i subcontractistes per referència al sectorial aplicable a l’activitat que realitzen -com a regla general amb alguna excepció-.
- En matèria de negociació col·lectiva: eliminar la preferència aplicativa del conveni d’empresa en matèria de quantia salarial -potenciant així el conveni sectorial- i recuperar el règim de pròrroga indefinida dels convenis denunciats, fins que se signe un nou, encara que possibilitant el pacte en contra -retorn a la situació anterior a la reforma del 2012-.
El que no s’ha fet:
- Modificar el règim de responsabilitat en matèria de contractes i subcontractes.
- Canviar el règim de modificació substancial de condicions de treball ni el d’inaplicació de condicions dels convenis estatutaris
- Suprimir les comissions “ad hoc” que poden negociar unes certes qüestions en empreses sense representants dels treballadors.
Per a José María Goerlich
Segons José María Goerlich, són cinc les principals conclusions en matèria de contractació que recull aquest Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre.
- Encara que haja de ser valorat positivament, el caràcter pactat de la reforma genera zones de «penombra interpretativa» en diversos aspectes.
- S’enrobusteix la finalitat formativa en el nou contracte formatiu respecte a les precedents modalitats contractuals.
- Es restringeixen les possibilitats de contractació temporal, tant per la nova configuració dels supòsits en què procedeix com per la formulació de les regles generals.
- Encara que en el diàleg social previ es van remenar altres opcions (actuació sobre els efectes de l’acomiadament), l’eficàcia de la nova regulació de la contractació temporal descansa sobre l’actuació administrativa (reforma de la LLISOS).
- Les restriccions en la contractació temporal es “compensen” amb la major flexibilitat de la contractació indefinida: contracte indefinit adscrit a obra en el sector de la construcció; noves funcions del contracte fix-discontinu.
Per a Remedios Roqueta
Remedios Roqueta Buj ens explica les regles especials que conté aquest RD en matèria de contractació temporal de les Administracions Públiques i entitats que conformen el sector públic institucional.
- Autoritza les entitats que integren el sector públic a subscriure contractes de duració determinada associats a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència o de programes de caràcter temporal el finançament del qual provinga de fons de la Unió Europea.
- Reenvia la regulació del contracte d’interinitat per vacant en el sector públic a la normativa aplicable als funcionaris interins per vacant.
- Autoritza les Administracions Públiques i a les entitats sense ànim de lucre a realitzar contractes per a la millora de la ocupabilitat i la inserció laboral en el marc dels programes d’activació per a l’ocupació.
- Manté, encara que amb alguna especialitat, l’aplicació en aquest àmbit del límit a l’encadenament de contractes temporals previst en l’art. 15.5 del ET, i tanca el cercle engiponat per la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, quant a les conseqüències que en el futur han d’oferir les irregularitats en la contractació temporal o la superació del límit legal a l’encadenament de contractes temporals.
Les claus de la reforma laboral en matèria dels ERTO
Remedios Roqueta ens comenta les claus fonamentals de la recent reforma laboral en matèria d’ERTO:
- La prioritat de les mesures de reducció de jornada enfront de les de suspensió de contractes.
- La flexibilització en alguns aspectes en la tramitació dels ERTO ETOP i l’admissió de la pròrroga d’aquests.
- L’acceptació expressa dels ERTO FM per impediments o limitacions en l’activitat empresarial decretats per l’autoritat pública competent.
- L’establiment de noves regles en llaures a promoure el desenvolupament per les empreses d’accions formatives per als treballadors afectats pels ERTO a fi d’augmentar la seua polivalència o incrementar la seua ocupabilitat
- L’Establiment del Mecanisme XARXA de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació que comptarà amb beneficis en la cotització a la Seguretat Social i en la protecció de desocupació a imatge i semblança dels previstos per als ERTO COVID-19.
