L’àrea de Salut, amb 93 títols de formació de postgrau i formació contínua, és la que més presència té de tota l’oferta. En aquest cas, predomina la modalitat presencial (entorn del 50%), seguida de la semipresencial (30%) i l’en línia (20%). És l’única gran àrea on la presencialitat continua tenint molt pes, donades les necessitats pràctiques i clíniques d’aquesta matèria.
No obstant això, en les altres àrees la presencialitat és clarament minoritària comparada amb el format en línia o semipresencial, que abasta gran part de l’oferta: més del 85% en l’àrea de Psicologia, on la formació és quasi íntegrament en línia; en l’àrea Jurídic-Social, el format en línia i semipresencial supera aproximadament el 75% del total; i en l’àrea d’Educació, la formació és pràcticament 100% online.
En l’àrea de Seguretat i Salut i Medi Ambient, la formació és íntegrament en línia, mentre que en Activitat Física i Esport predomina la semipresencialitat, amb un repartiment pròxim al 60% semipresencial i 40% en línia. Les àrees que presenten un equilibri més visible entre en línia i presencial són les de Ciències i Tecnologia, Direcció i Gestió Empresarial i Humanitats, on conviuen les tres modalitats amb una distribució més compensada.
Formació semipresencial: un model de transició
La modalitat semipresencial, amb 45 títols ocupa una posició intermèdia consolidada. El seu pes reflecteix una funció clara: facilitar la transició entre l’ensenyament tradicional i el digital. Encara que el seu volum és significativament menor que l’en línia, representa més del doble que la presencial en alguns àmbits, la qual cosa indica que continua sent una opció atractiva per als qui valoren cert contacte físic sense renunciar a la flexibilitat.
La modalitat presencial suma 36 títols i se situa com l’opció menys freqüent. Encara que continua tenint presència, especialment en àrees que requereixen major component pràctic, el seu pes és ja clarament minoritari. La dada més rellevant no és només el seu volum, sinó la seua posició relativa: queda molt per davall tant de l’online com del conjunt de modalitats amb component digital.
- Quasi 8 de cada 10 títols (77,8%) inclouen formació en línia (total o parcial).
- La presencialitat queda relegada a poc més d’2 de cada 10 programes.
- L’ online duplica àmpliament a la presencial.
L’evolució cap a models d’ensenyament més flexibles no sols respon a les necessitats socials com la conciliació, sinó també a la creixent demanda de formació contínua en entorns digitals. La consolidació de la modalitat en línia confirma així una transformació profunda en la manera de concebre l’educació superior, alineada amb les tendències internacionals i amb les expectatives d’una societat cada vegada més digitalitzada.
