S’ha produït un significatiu augment dels trastorns d’ansietat i estrés com a conseqüència de la pandèmia per COVID-19, segons ens explica Elvira Martínez Besteiro, professora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de València. Hem parlat amb ella en relació a aquest tema, que s’aborda en profunditat en el Màster Propi en Tractament dels Trastorns d’Ansietat i Estrés que dirigeix. Aquest postgrau, que s’imparteix on line amb el serveis d’e-learning de la Fundació ADEIT, començarà el mes vinent de febrer la seua 5a edició.
Com està afectant la pandèmia als trastorns d’ansietat i estrés?
L’excepcional situació que estem vivint des de fa ja diversos mesos ha suposat una sacsejada a l’estat emocional de tota la població. Són moltes les persones que han perdut a un ser estimat sense possibilitat d’acomiadar-se, les que han deixat de treballar, ja siga temporalment o més a llarg termini, les que han tingut o han d’estar confinades perquè hi ha un malalt en el domicili, etc. Tots aquests problemes estan fent que ens enfrontem a una crisi en el més ampli sentit de la paraula i aquesta crisi inclou que les persones vegen el món com una amenaça, amb una incertesa constant i sense uns clars recursos d’afrontament davant aquesta situació. I, per definició, això implica un augment dels problemes d’ansietat i estrés.
L’ansietat és, en principi, una reacció adaptativa davant una amenaça; però quan la persona percep que és incapaç d’enfrontar-se a aqueixa amenaça ens trobem amb una reacció desadaptativa que interfereix amb la vida diària, desenvolupant múltiples símptomes, tant físics com psicològics. I això sense detindre’ns a esmentar els problemes psicològics que han aparegut en altres poblacions específiques com els sanitaris, les forces de seguretat, la població infantojuvenil, etc.
S’ha observat un augment d’aquests trastorns amb motiu de la situació actual?
S’està estudiant molt, fins i tot s’ha desenvolupat un test específic per a avaluar l’ansietat relacionada amb el COVID. Al nostre país, s’han fet ja publicacions sobre símptomes emocionals per diversos grups d’investigació. Per exemple, el grup de treball de Lorena García Fernández del CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental), amb dades recollides al març, informa que tot el personal sanitari mostrava símptomes de depressió, ansietat i estrés agut, amb una major incidència en infermeria. També al País Basc, Naiara Ozamiz Etxebarría i col·laboradors, en una investigació sobre la població general, han observat simptomatologia ansiosa en un 13,9% d’homes i un 25,9% de dones i, respecte a l’estrés, un 17.9% d’homes i un 22.2% de dones. I en l’estudi dut a terme per Álvaro Planchuelo Gómez i el seu equip a Valladolid s’informa d’un increment en els símptomes emocionals estudiats al llarg del temps, passant d’un 32,45% (ansietat), un 44,11% (depressió) i un 37,01% (estrés) al març a un 37,22%, 46,42% i 49,66% respectivament a l’abril-maig, és a dir en el període de confinament.
Per què es produeix aqueix augment?
Sembla ser, entre altres motius, que ha influït molt l’haver estat constantment pendents de la informació sobre la pandèmia. Aquesta sobredosi d’informació fa que les persones visquen constantment aqueixa sensació d’amenaça, pensant contínuament en el perill i sense percebre que tenen recursos per a enfrontar-se a ella com hem dit anteriorment. De fet, l’OMS recomana, en aqueix sentit, reduir l’exposició a notícies (especialment sobre COVID), concentrant en una o dues vegades al dia la informació que es rep dels mitjans de comunicació.
Per què resulta necessària una formació específica en aquest terreny per a un professional de la psicologia?
L’ansietat patològica és bastant freqüent , entorn d’un 20% en la població mundial i, a Espanya, amb dades de 2018, nou de cada deu espanyols havien sentit estrés i, d’ells un 40% ho havien fet de manera freqüent o molt freqüent . Això, sense centrar-nos en la pandèmia del COVID. Resulta evident doncs, la necessitat que un professional de la psicologia es forme específicament en aquest àmbit clínic.
