Remedios Roqueta: ”Els ERTO permeten un equilibri beneficiós per a empresaris i treballadors”

Més de 750.000 persones s’han vist afectades, fins al moment, per un ERTO derivat de la situació sanitària que travessem. Aquest ha sigut el tema central del nostre webinar ERTO i Covid-19, que hem organitzat en ADEIT juntament amb el Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València. Hem parlat amb una dels seus ponents, la catedràtica d’aquest departament Remedios Roqueta Buj, qui ens explica quins són els avantatges i limitacions d’aquest instrument.Quants treballadors s’han vist, fins al moment, afectats per un ERTO amb motiu de la pandèmia?
El nombre de persones en ERTO se situa en 755.000 a 31 de desembre de 2020, segons les dades del Govern d’Espanya.

Considera que és un instrument eficaç per a minorar l’efecte econòmic de la pandèmia?
Els ERTO constitueixen un instrument de flexibilitat que permet aconseguir un equilibri beneficiós per a empresaris i treballadors. D’una banda, afavoreixen la flexibilitat interna dels contractes de treball, en facilitar l’ajust de les plantilles a les limitacions de l’activitat de les empreses derivades de la pandèmia, evitant-se els acomiadaments. D’altra banda, proporcionen als treballadors un alt grau de seguretat, en conservar el lloc de treball, mantindre’s la seua cotització a la Seguretat Social i cobrar la prestació per desocupació.

Quins avantatges presenten per a empreses?
El legislador ha adoptat una sèrie de mesures en matèria d’ERTO que persegueixen evitar que una situació conjuntural com l’actual, derivada de la pandèmia, tinga un impacte negatiu de caràcter estructural sobre l’ocupació.

Els ERTO podrien millorar-se amb una major claredat en la normativa aplicable, simplificant la seua gestió i dotant de més mitjans als organismes públics amb competències en la matèria

Les mesures adoptades tenen, entre altres, els següents objectius: la delimitació de la força major relacionada amb el COVID-19, la flexibilització i agilitació dels ERTO vinculats amb el COVID-19 i la rebaixa de les càrregues empresarials mitjançant exempcions en la cotització a la Seguretat Social respecte dels treballadors afectats pels ERTO i, fins i tot, respecte dels treballadors que reinicien la seua activitat.I per als treballadors?
S’ha millorat la cobertura prestacional per desocupació respecte dels treballadors afectats pels ERTO per causes relacionades amb el Covid-19 i s’ha minorat l’impacte negatiu sobre l’ocupació i l’activitat econòmica, donant prioritat al manteniment de l’ocupació sobre els acomiadaments.

Quins estan sent els principals problemes en la seua aplicació?
La gran complexitat de la normativa aplicable, l’excessiva burocràcia en alguns aspectes de la gestió dels ERTO i la falta de mitjans materials i sobretot personals dels organismes públics amb competències en la matèria, singularment el SEPE. I, en fi, el major problema, òbviament, deriva de la pròpia pandèmia i de la circumstància que s’està prolongant en excés.

Com podria millorar-se el seu funcionament?
Amb major una major claredat en la normativa aplicable, simplificant la gestió dels ERTO i dotant de més mitjans als organismes públics amb competències en la matèria, singularment el SEPE.

Fins quan es podran aplicar al nostre país?
El Govern i els agents socials estan negociant la pròrroga d’ERTO. Durant la primera reunió per a prorrogar els ERTO més enllà del 31 de gener, va haver-hi coincidència entre les parts en què la nova pròrroga havia d’arribar almenys fins al 31 de maig de 2021.