La pastilla és el recurs al qual acudeix, en la seua majoria, el personal sanitari a l’hora d’abordar una malaltia cerebral. Les raons són tres: una mitjana d’entre set i deu minuts per a atendre pacients per part de metges d’atenció primària i familiar; la demanda de remeis «el més eficaços i ràpids possibles» dels usuaris i el poc personal psicològic en el Sistema Nacional de Salut tal com apunta Raúl Espert, director del Màster de Formació Permanent en Psicofarmacología i professor del departament de Psicobiologia de la Universitat de València.
Espanya és el país que més recorre als ansiolítics a Europa, el director del curs alerta que «existeix una sobremedicació al nostre país».
De fet, la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen) va alertar en el seu últim informe, presentat el mes d’octubre passat, sobre l’ús «indiscriminat» d’ansiolítics a Espanya.
No obstant això, Espert indica que la psicoteràpia funciona i ajuda a «superar les teues pors» quan la pastilla va acompanyada d’una teràpia psicològica. Si una persona pateix un atac de pànic en una habitació, això provoca una sèrie de símptomes que afecten l’amígdala, llavors aquesta estructura comença a alliberar factors com l’adrenalina. El resultat és que «et sents malament» i es crea un condicionament de lloc pel que «cada vegada que tornes a aqueixa habitació patiràs un atac de pànic». «Si no és amb psicofarmacología és molt difícil aconseguir tallar aquesta reacció», explica l’expert.
Així mateix, el director del màster assenyala el «baix nivell de tolerància social que vivim» per a explicar la contínua detecció de casos de malalties cerebrals. «La societat ens vol igual de mediocres a tots pel que qui destaca per damunt o per davall, de seguida està fitxat». Espert apunta, en aquesta ocasió, al sistema educatiu on s’alerta contínuament sobre xiquets que es mouen massa en classe, sobre els quals no interactuen quan a penes, així com sobre els quals són disruptius i tenen problemes per a concentrar-se. Una vegada detectats, «acudim al recurs fàcil: som la societat de la pastilla», conclou.
En el curs que dirigeix es forma al personal sanitari per a evitar aquesta «sobremedicació» actual.
El Màster de Formació Permanent en Psicofarmacología, que es realitza íntegrament en línia i compta amb el suport dels serveis d’e-learning de ADEIT, ofereix una base teòrica de patologies així com del funcionament del cervell i de tots els sistemes de neurotransmissió, neuromoduladors i gasos que fa que tot funcione. Una vegada aprés, els professionals de la salut milloraran la qualitat de vida de les persones a través d’aquesta formació tècnica que és complementària al seu desenvolupament professional.
El 85% de les persones amb epilèpsia es beneficien del tractament antiepilèptic. Aquesta és una patologia greu a més de crònica i es produeix per causes cerebrals, genètiques i traumatismes, tema en el qual aprofundirà l’alumnat al llarg del curs. Aquesta malaltia a més del Parkinson constitueixen dos dels pilars del màster.
En paraules d’Espert, és «fonamental» conéixer les malalties en el seu conjunt ja que, encara que la resposta a aquests fàrmacs sol ser positiva, aquestes tenen efectes secundaris a llarg termini.
En el cas dels els antiepilèptics, aquests baixen la taxa de tret neuronal en una zona «però a costa de baixar-la en tot el cervell» pel que es registren casos en els quals les persones no rendeixen al seu nivell habitual. El fàrmac els priva dels atacs epilèptics pel que la seua qualitat de vida millora, però comencen a detectar-se problemes de memòria, de concentració, de temps de reacció.
Aqueix 15% de persones amb epilèpsia a les quals no els funciona la medicació només tenen una alternativa segons Espert: la neurocirurgia. Operacions en les quals el pacient roman despert mentre es produeix una extracció total o parcial d’un dels seus hemisferis pel que perd la parla i part de la seua mobilitat i ha de «reaprendre a viure».
Més informació e inscripcions:
Màster de Formació Permanent en Psicofarmacologia
