La pretensió del Reial decret llei pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’administració pública i per a l’execució del pla de recuperació, transformació i resiliència és «eliminar les traves burocràtiques i alleugerir els procediments administratius de manera que es puguen injectar ràpidament els fons comunitaris en la nostra economia». Així ens ho ha explicat Diego Pérez Martínez, director de la Divisió Jurídic Institucional de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) en el nostre últim webinar organitzat per la Fundació ADEIT. En ell, ha analitzat el marc jurídic de gestió de les ajudes europees que Espanya començarà a rebre en 2021 per a eixir de la crisi Covid-19 i modernitzar la seua economia.
Escoltar ‘modernització de l’administració pública’ sona bé, però, quines són les principals mesures per a dur a terme aquesta modernització en l’administració i donar resposta a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència?
En la pràctica, aquesta modernització de l’administració es tradueix, en essència, en una simplificació de determinats procediments administratius: licitacions de contractes públics, subvencions, avaluació ambiental, convenis de col·laboració… amb la finalitat d’agilitar l’absorció dels fons europeus, que estimule la recuperació econòmica i permeta dur a terme una transformació estructural del nostre model productiu.
Aquest pla injectarà uns 140.000 milions euros de fons europeus a Espanya. Com s’evitarà que la burocràcia actual frene l’execució d’aquests fons europeus dins del termini i en la forma escaient?
La pretensió del nou Reial decret llei és eliminar traves burocràtiques i colls de botella (autoritzacions, requisits formals, terminis excessius…) i alleugerir els procediments administratius de manera que es puguen injectar ràpidament els fons comunitaris en la nostra economia. No obstant això, ha d’aconseguir-se un adequat equilibri entre aquesta agilitació procedimental i el control de la seua legalitat, eficàcia i eficiència.
Quins beneficis comporta aquesta modernització de l’administració per a les empreses? I per als ciutadans?
Els canvis normatius, juntament amb la injecció dels fons europeus, han de servir de palanca per a fomentar inversions empresarials en projectes d’innovació, digitals verds i socials que, a més de redundar en benefici de les pròpies empreses, contribuïsquen a recuperar el nivell d’ocupació i l’activitat econòmica. La col·laboració públic-privada constitueix un pilar essencial del nou model. A més, en últim terme, la qual cosa és bo per a l’administració i per a les empreses acaba redundant en benefici dels ciutadans. Vegem si som capaços d’eixir d’aquesta crisi; ens juguem molt en això.
