Quins són els reptes de la digitalització? Estan les empreses espanyoles preparades per a la transformació digital? Quines oportunitats ofereixen els fons #NextGeneration EU per a impulsar aquest procés a Espanya?
Hem parlat sobre tots aquests temes amb Francisco Pérez i José María Peiró, investigadors de l’IVE i catedràtics emèrits de la Universitat de València, que han participat aquesta setmana en un dels nostres webinars.
Malgrat que –afirmen aquests experts– l’accés del sector empresarial a les xarxes de comunicacions i l’equipament físic és alt, no ho és tant la capacitat d’aprofitament d’aquesta tecnologia. Segons dades de l’Índex de Digitalització Europeu (DESI), Espanya presenta posicions febles en els indicadors d’aprofitament i gestió de l’equipament tecnològic i en la qualificació per a utilitzar-lo de manera competent.
FRANCISCO PÉREZ
Director d’Investigació de l’IVIE i catedràtic emèrit de la Universitat de València
En quina situació es troba el teixit productiu espanyol en matèria de digitalització actualment?
El teixit productiu és heterogeni en molts sentits, i també en digitalització. Quatre trets a destacar, de caràcter general, són: l’accés a les xarxes de comunicacions és alt i l’equipament físic també, en general; existeix major feblesa quant a la capacitat d’aprofitar l’equipament, a causa de les manques formatives i organitzatives; en les petites empreses i microempreses l’avanç de la digitalització és menor; encara que en general la connectivitat és bona, no és de la mateixa qualitat en tot el territori, i en algunes zones concretes (municipis i polígons) les limitacions dificulten la digitalització de les empreses.
Quins són els principals reptes o dificultats que presenta la digitalització per a les empreses espanyoles?
La digitalització afecta a tants àmbits de les empreses (productius, relacions amb proveïdors, logístics, comercials, de recursos humans…) que la seua assimilació implica en molts casos un vertader canvi del model de negoci. Per a moltes empreses el gran repte i la major dificultat és passar a ser organitzacions digitals en el seu conjunt.
En aqueix marc general, un dels majors reptes de la digitalització organitzativa és la transformació dels llocs de treball i la selecció i preparació de les persones que els han d’ocupar per a aprofitar a fons les noves tecnologies.
En quina mesura poden ajudar a impulsar la transició digital a Espanya els fons Next Generation de l’EU?
Són una gran oportunitat perquè aporten recursos i assenyalen moltes direccions d’avanç de la digitalització que ens interessen. També és molt important el seu missatge de què no es tracta només de fer inversions sinó també reformes, perquè sense elles les inversions no oferiran els resultats esperats.
Creuen que aquesta mesura serà suficient per a aconseguir l’objectiu de la digitalització a Espanya?
Els fons europeus han de ser acompanyats per iniciatives nacionals i regionals. En se sentit, són molt aprofitables les orientacions de l’Agenda Digital 2025 del govern espanyol i els documents que la desenvolupen per a orientar els canvis en competències digitals, digitalització de les pimes i digitalització de les AAPP, entre altres. Així mateix, són valuoses les iniciatives que contempla l’Estratègia Valenciana per a la Recuperació en relació amb la digitalització.
No es tracta només de fer inversions per a la digitalització, sinó també reformes; sense elles les inversions no oferiran els resultats esperats
Quines altres mesures creu que poden adoptar-se per a aconseguir la digitalització?
Són moltes i depenen de molts agents. Al final, la digitalització serà el resultat de les mesures adoptades per les empreses, les administracions, els centres educatius i les famílies per a preparar-se i posar en pràctica les noves tecnologies. Sense aqueixes actuacions «d’última milla» les polítiques no arribaran al seu destí ni tindran l’efecte desitjat.
JOSÉ MARÍA PEIRÓ
Investigador de l’IVIE i catedràtic emèrit de la Universitat de València
Com ha de traslladar-se la transformació digital al món del treball?
El treball és un d’àmbits “naturals” en els quals s’està produint la digitalització. S’ha vingut produint ja de manera incremental, sovint fragmentada i ocasional, en diversos llocs, empreses i ocupacions. Estem en una etapa d’acceleració d’aqueixa digitalització que ha sigut magnificada i augmentada molt per la pandèmia. En els pròxims anys es produiran canvis disruptius en els quals la digitalització requerirà un replantejament i redissenye dels models de negoci i amb això del sistema de treball, i altres funcions de les empreses.
Estan les empreses espanyoles i els seus professionals preparats per a la digitalització?
Valorar la preparació de les empreses per a la digitalització requereix la consideració de múltiples aspectes: estratègics, tecnològics, organitzatius, de direcció i de capital humà. En tots ells hi ha una gran diferenciació entre les empreses espanyoles en funció de factors com el sector, la grandària, el territori i l’etapa de desenvolupament en què es troben, entre altres. Si atenem l’Índex de Digitalització Europeu (DESI), el nostre país presenta posicions més febles en els indicadors d’aprofitament i gestió de l’equipament tecnològic i en la qualificació per a utilitzar-lo de manera competent. Així doncs, els aspectes relatius al capital i recursos humans i el desenvolupament directiu es presenten com a reptes fonamentals.
La formació contínua resultarà un antídot important per a mantindre’s ocupable i empleat en el mercat de treball digital
Quins són els riscos de l’automatització en matèria de desaparició de llocs de treball?
S’ha analitzat i debatut molt de sobre aquesta qüestió i existeixen estimacions diverses sobre el volum de llocs que desapareixen i els que es creen en situacions de canvi tecnològic. Les dades indiquen que en canvis anteriors el balanç ha resultat positiu. En aquesta ocasió es debat sobre si de nou serà aquest el patró resultant. En qualsevol cas, el repte important és que les persones tinguen l’oportunitat de preparar-se i ho facen per a exercir els nous llocs. Això requereix un replantejament a mitjà termini en el sistema educatiu per a formar adequadament als joves que accediran al mercat laboral i també un enfortiment de la formació contínua per als qui ja estan en ell. De totes maneres, seran molts més els llocs de treball que es transformen que els que desapareguen per complet. Per això, la formació contínua resultarà un antídot important per a mantindre’s ocupable i empleat en el mercat de treball.
Què poden fer les empreses per a aconseguir-ho?
Les empreses han d’abordar el repte de la seua digitalització per a innovar els seus models de negoci i potenciar la seua competitivitat en el seu entorn. Ara bé, la transformació digital s’ha d’abordar de manera sistèmica i amb la integració de aspectes de negoci, tecnològics, humans i organitzatius. No cal concebre la incorporació d’una tecnologia de manera determinista sense prendre en consideració els altres aspectes de l’empresa. Pel que fa a les persones, és important cuidar el redissenye de processos i llocs de treball, incloent el teletreball, i considerar l’aspecte humà d’aquests. També importa reconsiderar les polítiques i pràctiques de recursos humans i les formes i competències en la direcció de persones. Finalment, cal previndre els riscos per a la salut dels treballadors.
