Intel·ligència artificial, medicina de precisió, el valor de l’empatia, també, en l’àmbit sanitari. Són alguns dels termes que més es van repetir dimarts passat durant el diàleg que va precedir a l’acte de lliurament dels Premis Universitat-Societat del Consell Social de la Universitat de València. Uns premis que van celebrar la seua edició 27 en la seu de la Fundació Universitat-Empresa ADEIT.
Dues perspectives de la medicina es van donar la mà en aquests diàlegs, que tenien com a lema «Medicina personalitzada i intel·ligència artificial en Medicina». D’un costat, Ana Lluch; oncòloga i investigadora, especialista en càncer de mama, catedràtica de medicina i cap del servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València. A l’altre costat, Luis Martí Bonmatí: director de l’Àrea Clínica Imatge Mèdica en l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe i cap del departament de Radiologia de l’Hospital QuirónSalud a València. Aquest diàleg a dos va estar moderat per un altre referent de l’àmbit sanitari i universitari: Esteban Morcillo, ex rector de la Universitat de València i catedràtic espanyol de farmacologia.
«En aquests deu últims anys la medicina de precisió ha suposat una cosa molt important», va afirmar l’oncòloga Ana Lluch, ja que en l’actualitat es tracta a una persona diagnosticada de càncer de mode individual, sobre la base de les alternacions biològiques que presenta i que són recognoscibles gràcies a la seqüenciació. Segons va explicar la doctora Lluch, «ens permet tractar a cada persona en funció de les seues alternacions biològiques que presenten les cèl·lules».
En l’àmbit de la intel·ligència artificial com a tecnologia aliada a la medicina, el doctor Luis Martí Bonmatí va afirmar que «hui dia, quasi totes les imatges mèdiques es reconstrueixen amb intel·ligència artificial: es prenen amb més rapidesa i la imatge representa molt millor el que subjau a la malaltia». En aquest sentit, va afirmar, que no sols els ordinadors i la intel·ligència artificial ajuden a simplificar els processos, sinó que «la pròpia tecnologia realitza observacions que els equips mèdics no són capaços de fer per la complexitat del procés».
En aquest mateix sentit, l’ex rector de la Universitat de València i catedràtic de Farmacologia, Esteban Morcillo, va afegir que ja en els processos d’automatització en cribratge de mamografia la intel·ligència artificial realitza una detecció amb més solvència que la doble lectura rutinària de professionals de la radiologia.
Més enllà de la importància aquesta nova tecnologia i de les seues implicacions en l’àmbit sanitari, la doctora Lluch va posar el fermall final a aquest debat posant el focus en la visió més humana de la medicina. En la seua intervenció final va voler compartir els resultats d’una enquesta recent que, va explicar amb sorpresa, reflecteixen que «el 90% dels pacients prefereixen que un ordinador els transmeta el resultat d’una radiologia». Més enllà d’aquests resultats, la doctora va afirmar que, des de la seua experiència diària amb pacients oncològics «la intel·ligència artificial no substituirà a la interpretació mèdica, serà complementària. Cal formar als equips mèdics perquè siguen més empàtics perquè el valor de l’empatia mai podrà ser substituït per una màquina».
