A Espanya, es realitzen més de 3.400 trasplantaments de medul·la òssia (trasplantaments de progenitors hematopoètics) a l’any. Un tractament que permet la curació d’un gran nombre de malalties neoplàsiques, genètiques o immunològiques. A vegades, és el millor o l’únic tractament curatiu per a malalties hematològiques greus, com a leucèmies, limfomes o mieloma.
Així ens ho explica Carlos Solano, catedràtic de la Facultat de Medicina i director del Màster Propi en Trasplantament de Progenitors Hematopoètics (TPH)-Immunoteràpia i Teràpia Cel·lular de la Universitat de València. Solano ha subratllat que el número de TPH ha anat en augment des dels anys 1980 i, actualment, es realitzen més de 50.000 cada any a tot el món.
Medul·la òssia, principal font de progenitors hematopoètics
Com explica Carlos Solano, en més del 80% dels casos s’utilitzen progenitors que s’extrauen de la sang, però que provenen de la medul·la òssia, on resideixen habitualment. «L’obtenció des de la sang és més còmoda per al donant i, a més, el pacient es recupera abans que quan s’utilitzen progenitors de medul·la òssia. El 15-20% restant s’utilitzen de la medul·la òssia o de sang de cordó umbilical».
Els trasplantaments de progenitors hematopoètics és un tractament en el qual es reemplacen les cèl·lules malaltes de la medul·la òssia per cèl·lules mare (progenitors hematopoètics) d’un donant sa (trasplantament al·logènic) o del mateix pacient (trasplantament autòleg).
Aquest màster, únic a nivell nacional, inclou les teràpies immunes en la seua formació: immunoteràpia antitumoral i les teràpies cel·lulars. Aquestes teràpies, com remarca Solano, són una extensió de la primera teràpia cel·lular utilitzada en medicina que ha sigut el trasplantament de progenitors hematopoètics al·logènics.
En aquest sentit, cal destacar el paper central de la resposta immune en l’eficàcia del trasplantament de progenitors hematopoètics al·logènics, és a dir, procedents de donants sans. «Des de l’inici, l’ús del TPH al·logènic es va identificar que la reacció immune donant-receptor era el principal mecanisme de curació d’aquest tractament en malalties neoplàsiques hematològiques i, per tant, es considera la primera forma d’immunoteràpia antineoplàsica», indica Solano.
