El nou Reial decret llei 14/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, aprovat recentment pel Govern, té un objectiu prioritari: reduir dràsticament la temporalitat a un màxim de tres anys. Aquest nou plantejament legislatiu, derivat de l’obligació de compliment de la normativa comunitària, preveu afectar al voltant de 800.000 persones.
Amb motiu d’un nou webinar, organitzat per ADEIT, sobre les novetats d’aquest nou text legal, així com sobre el nou marc que planteja el règim jurídic aplicable al personal funcionari interí i al personal laboral temporal al servei de les Administracions Públiques, parlem amb Remedios Roqueta, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València.
P. L’objectiu del Reial decret llei 14/2021 és reordenar l’ocupació pública i la seua temporalitat. S’estima que aquesta normativa afecta a 800.000 persones interines, que es trobarien en aquest moment en una situació laboral irregular. Com d’ambiciosa és aquesta nova normativa?
R. L’objectiu principal del Reial decret llei és reduir la taxa de temporalitat en les Administracions Públiques del 30% al 8%. Les claus principals de la reforma afecten l’objecte i la duració del nomenament dels funcionaris interins, especialment dels interins per vacant, als sistemes selectius del personal temporal, a l’estatus del personal funcionari interí, a l’extinció de la relació del personal funcionari interí i a les mesures per a sancionar els abusos en el nomenament de funcionaris interins i/o en la contractació temporal. No obstant això, encara que el Reial decret llei 14/2021 ha entrat en vigor el 8 de juliol de 2021, les previsions anteriors, tal com s’indica en el text legal, «seran aplicable únicament respecte del personal temporal nomenat o contractat amb posterioritat a la seua entrada en vigor».
R. Segurament, no. Potser haurien d’haver-se adoptat altres mesures complementàries, com obligar les Administracions Públiques a convocar les places ocupades pels interins per vacant i els treballadors indefinits no fixos o establir terminis concrets per a la conclusió dels processos selectius tant del personal funcionari com del personal laboral.
També, imposar una regla similar a l’establida en relació amb els funcionaris interins, en la virtut dels quals les administracions públiques han de publicar la corresponent convocatòria de provisió de llocs de treball o de selecció dins del termini dels tres anys, a comptar des de la data del nomenament dels funcionaris interins per vacant, en relació amb els treballadors interins per vacant i els treballadors indefinits no fixos, a fi d’evitar la perpetuació d’aquesta mena de contractacions.
P. Les opinions de juristes especialitzats difereixen sobre l’eixida jurídica que hauria de donar-se al personal interí. Un dels punts més conflictius és el procés selectiu, que valorarà l’antiguitat del personal interí o establirà la possibilitat de sancionar a les administracions que l’infringisquen. Quina és la seua opinió com a especialista?
R. Des d’un punt de vista objectiu, la possible actuació legislativa podria referir-se tant al caràcter obert com a la mena de procés selectiu o a la valoració de l’experiència professional, perquè en tots ells la doctrina constitucional admet la possibilitat d’incloure excepcions a les regles generals en cas de circumstàncies excepcionals. De totes maneres, si el que es busca és una raonable harmonització entre exigències de la directiva i els principis constitucionals en matèria d’accés a l’ocupació pública, segurament l’actuació legislativa podria centrar-se en la utilització del concurs de mèrits per al procés d’accés. Es tracta d’un procediment menys «agressiu» que altres mecanismes per a salvaguardar les expectatives dels interins. I, a més, en la seua regulació bàsica vigent (art. 61.6 EBEP) ja es preveu el seu ús en supòsits excepcionals.
Cal recordar que la jurisprudència constitucional ha insistit sempre en el requisit de l’excepcionalitat de les mesures que se separen dels criteris generals en matèria d’accés a l’ocupació pública. Des d’aquesta perspectiva, el raonable és que les mesures excepcionals que s’establisquen cap al passat vagen acompanyades de mesures relacionades amb l’evitació en el futur de situacions anàlogues a la que s’ha produït en els últims lustres.
