Com han de ser les ciutats del futur? De quina manera ha canviat la pandèmia de la COVID-19 la manera de viure l’entorn urbà? Com afectarà les ciutats la futura Llei pel Dret a l’Habitatge? Com està transformant-se l’entorn urbà de València?
Aquestes són algunes de les preguntes que han centrat el debat de la tercera Trobada per la Sostenibilitat, organitzat pel Vicerectorat d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat de la Universitat de València en col·laboració amb ADEIT.
Amb el títol Benestar de les persones en l’entorn urbà i transformació del model social, representants de l’Administració, de la Universitat, de l’empresa i del teixit associatiu han debatut sobre les claus per a aconseguir ciutats més sostenibles, saludables i accessibles.
La vicerectora d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat de la Universitat de València, Elena Martínez, ha obert la sessió reivindicant el paper de les persones a les ciutats. “Sempre primer les persones. La pandèmia ens ha demostrat que les persones salven a les persones; els espais urbans han de fomentar l’accessibilitat, la inclusió en la diversitat i oferir seguretat a la dona”, ha reclamat la vicerectora, al mateix temps que ha reconegut que la ciutat de València “està transitant cap a un entorn urbà més amigable”.
També ha participat en l’obertura de la jornada el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de València, Sergi Campillo, qui ha apuntat el moment de transformació que travessa la societat: “Aquesta pandèmia ens ha donat l’oportunitat de repensar el nostre model. Estem en un canvi de paradigma, en un moment d’acceleració històrica”. El repte –ha dit– és crear un model urbà de proximitat, posant a les persones en el centre, una ciutat compartida, saludable i sostenible, on tothom se senta a gust.
Elena Martínez: “Les ciutats han de fomentar l’accessibilitat, la inclusió en la diversitat i oferir seguretat a la dona”
Les persones, en el centre del debat
Tots els participants en la taula redona han coincidit a subratllar la importància de les persones per al disseny de les smart cities en el marc de l’Agenda 2030 i per a crear unes ciutats més sostenibles i habitables. “Cal tindre a la ciutadania més present”, ha reivindicat José Manuel Pastor, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director de la Càtedra de Model Econòmic de València i el seu Entorn (MESVAL). El catedràtic ha posat l’accent en la necessitat de canviar el model actual i apostar per una vertadera conciliació i racionalització d’horaris. “El sistema actual l’estan suportant els avis i això és insostenible”. Així mateix, entre altres qüestions per a impulsar les smart cities, Pastor ha apuntat a la importància d’invertir més recursos i de fomentar la cooperació públic-privada i la col·laboració entre institucions.
Cristina Ramón: “Les ciutats representen només el 3% de la terra, però el 60% del consum i el 70% de les emissions de CO₂”
La directora general d’Emergència Residencial, Funció Social de l’Habitatge i Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana de la Generalitat Valenciana, Pura Peris, ha apuntat també a la importància del factor humà en el nou model de ciutat: “El que més em preocupa és l’exclusió social”, ha sentenciat. A més, ha reiterat la necessitat d’una visió “transversal i integradora” per a la creació de les smart cities. “No es tracta d’adoptar mesures aïllades, sinó que requereix una gran faena de planificació, estratègia i visió conjunta que implique a tots els agents”, ha exigit.
En aquesta mateixa direcció, en defensa de les persones, s’ha expressat Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD. “Des dels moviments socials, l’única forma que veiem de dissenyar la ciutat és quan ho fa la ciutadania”, ha afirmat. A més, ha subratllat la necessitat d’establir vincles entre l’urbà i el rural i d’utilitzar l’espai urbà com una eina d’inclusió. “Cal deixar d’excloure als pobres urbans”, ha dit. Dos terços de la població viurà en 2050 en entorns urbans i la meitat d’ella patirà pobresa urbana, ha alertat.“Les ciutats representen només el 3% de la terra, però el 60% del consum i el 70% de les emissions de CO₂”, ha conclòs.
“Les smart cities són espais que ens permeten viure d’una altra manera i on les persones estan en el centre”. Així ha descrit les ciutats intel·ligents Aphat Amonarraiz, membre de ZUBI LABS i arquitecte especialista en edificació. Amonarraiz ha defensat unes ciutats més sostenibles, equitatives i digitals. Un objectiu en el qual ha reivindicat la implicació de l’Administració: “És imprescindible que les Administracions Públiques s’alineen amb l’agenda 2030”, ha assenyalat.
Jaime Güemes: “Hem de canviar el model de ciutat i apostar per un entorn més verd perquè els entorns urbans ens estan matant o expulsant”
Finalment, ha clausurat aquesta tercera trobada Jaime Güemes, director del Jardí Botànic, on ha tingut lloc la sessió. S’ha mostrat especialment preocupat per la contaminació que –ha dit– provoca cada any 500.000 morts a Europa i 30.000 a Espanya. “Hem de canviar el model de ciutat i apostar per un entorn més verd perquè els entorns urbans ens estan matant o expulsant”, ha subratllat. Com a model ideal ha apuntat a la transformació de les ciutats cap al rural. “M’encantaria que, en lloc d’anar-nos als pobles a viure, les ciutats se semblaren cada vegada més a ells”. Güemes ha tancat la seua intervenció celebrant debats com aquests, en els quals empresa, Administració, Universitat i ciutadania s’uneixen per a pensar “un món millor i un món possible”, ha conclòs.
