La voluntat d’identificar-se amb el grup, així com d’autoafirmar-se són els principals motius que porten als més joves a continuar provant les drogues. Així ens ho ha explicat Francisco Verdú, director del Màster de Formació Permanent en Prevenció i Tractament de les Conductes Addictives de la Universitat de València, amb qui hem parlat per a conèixer amb més detall la situació actual de les addiccions i la drogodependència, així com les estratègies per a la seua prevenció i tractament. Aspectes que s’aborden en aquest postgrau, que s’imparteix on line amb els serveis de e-learning de la Fundació ADEIT de la Universitat de València.
Som prou conscients del perill de les drogues?
Actualment, la societat té suficient informació sobre el perill que suposen les substàncies addictives, ja que tant els mitjans com els programes informatius i les campanyes estan funcionant. Però la societat és activa, canviant i diversa. Els joves de fa deu anys no són els mateixos que els hui dia. En aquest fet es basen les tabacaleres, la indústria de l’alcohol i ara la del joc en línia. Totes basen la seua activitat a incitar al consum, fet que contribueix a crear una població captiva durant molts anys, que consumeix el que pretén la indústria. Molts professionals no tenen la formació necessària per a abordar aquest fet ni estan preparats per a poder actuar amb solvència. Amb aquest màster aprendran a instruir sobre aquest problema, amb especial atenció en períodes com l’adolescència o la joventut.
Què porta a algú a provar-les?
Moltes de les substàncies addictives estan exposades en tots els llocs: mitjans, publicitat, col·legis, universitats, barris i cases. La seua exposició o la relació del consum entre iguals porta als joves a fumar, a beure i fins i tot prendre fàrmacs. A més, la relació amb altres substàncies com el cànnabis o la pròpia fulla de marihuana es contagia a través dels grups d’amistats i fins i tot de personatges referents de la televisió, de la cultura i de l’art.
Quant menor nivell econòmic o cultural, major consum?
La relació del nivell econòmic i el consum de substàncies és un fet d’estudi durant molts anys. No obstant això, no s’evidencia una clara correlació de les drogues amb el nivell adquisitiu, econòmic o fins i tot cultural. La veritat és que a menys informació més probabilitat de caure en les drogues. No obstant això, no és una construcció única i unívoca, ja que la droga s’ha arribat a utilitzar com a mitjà de finançament, com a moneda de canvi o fins i tot com a treball per a sobreviure.
Els joves són conscients del que pot provocar un coma etílic o un consum excesiu de cànnabis?
No, però ni els joves ni tampoc els adults. La diferència radica que els joves s’endinsen d’una forma inconscient i dirigida per uns altres, mentre que els adults són més conscients i en la majoria dels casos actuen solos. Avui dia, pràcticament ocorren les mateixes intoxicacions etíliques en portes d’urgències entre el col·lectiu de 15 a 25 anys que entre els de 50 a 65 anys. També han començat a notificar-se molts casos per abús de cànnabis en les urgències hospitalàries, fruit, sens dubte, del consum exacerbat durant anys d’aquesta substància.
Els estudis apunten al fet que les edats en l’inici del consum de drogues s’han retardat gràcies a la inversió en informació, programes de prevenció i campanyes
Quan a l’alumnat de l’ESO li ofereixen, en una discoteca i per primera vegada, drogues com a cristall, cocaïna o algun tipus de pastilles, té la informació suficient per a dir no?
Les persones som eminentment socials, però hem de saber dir que no en un moment determinat. La major part de la joventut està capacitada per a fer-ho i conta amb la informació suficient. Aquest efecte social es tradueix en «com jo ho faig, tu també» o «com ho fan ells, nosaltres també». Ningú per si mateix es genera mal; si realitzen aquest consum significa que alguna cosa està fallant: no és suficient que tinguen només informació.
Si no bec no m’ho passe bé, com hem arribat fins a aqueix punt per part de la joventut?
No deixa de ser un tòpic i segueix la línia de voler, d’una banda, identificar-se amb el grup i, per una altra, autoafirmar-se. A més, la premsa, la indústria i la publicitat tampoc ajuden perquè promouen que cal beure per a passar-ho bé. Intervenen molts aspectes socials i, per això, és complicat abordar fer front a aquesta situació.
Les persones que no consumeixen accepten el consum d’uns altres i els qui ho fan el que pretenen és continuar fent-ho i ofereixen substàncies constantment als qui no. Per tant, ens toca parlar de tolerància, en alguns aspectes, i, en uns altres, de resignació
Conten les drogues amb cert grau d’acceptació social?
L’acceptació social és una idea que va en un aspecte democràtic; fins a les persones que no consumeixen accepten el consum d’uns altres. Els qui consumen el que pretenen és continuar fent-ho i ofereixen substàncies constantment als qui no ho fan. Per tant, ens toca parlar de tolerància, en alguns aspectes, i, en uns altres, de resignació.
Actualment, la majoria de les persones pregunten si poden o no fumar en un determinat lloc, si molesten i són, cada vegada menys, les que ofereixen un cigarret. El tabac ha gaudit sempre d’una gran acceptació social fins que s’han evidenciat els seus riscos. Crec que el mateix ocorrerà amb l’alcohol que, encara que es resisteix, les normes ho marginaran igual que al tabac.
Es comença cada vegada abans a consumir?
Els estudis apunten al fet que les edats en l’inici del consum de drogues s’han retardat gràcies a la inversió en informació, programes de prevenció i campanyes. És cert que aquesta mesura està lligada a un interval d’edat segons les drogues que es tracte, però, en línies generals, es va manté o es retarda.
