El fenomen de les addiccions, tant a substàncies com comportamentals, continua sent un desafiament de salut pública i social a Espanya. Des de l’alcohol fins a les xarxes socials; les addiccions s’han diversificat, afectant joves, famílies i comunitats senceres.
“Aprendre a viure entre drogues i addiccions comportamentals és una necessitat inevitable entre joves que comencen la seua marxa professional i professionals de tots els àmbits formatius que necessiten comprendre la problemàtica per a poder tractar-la dins del termini i en la forma corresponent”, explica Francesc José Verdú i Asensi, psicòleg i codirector del Màster de Formació Permanent en Prevenció i Tractament de Conductes Addictives.
Prop 70.000 admissions a tractament per substàncies
El consum de substàncies psicoactives continua impactant greument en una part significativa de la població. Segons l’últim informe del Pla Nacional sobre Drogues, en 2021 es van registrar 69.487 admissions a tractament per abús o dependència de substàncies, sent l’alcohol i la cocaïna les substàncies més consumides.
Només un xicotet percentatge de consumidors desenrotllen una dependència severa, però els seus efectes són devastadors, afectant la salut física, psíquica i les relacions socials.
FRANCESC JOSÉ VERDÚ I ASENSI
No obstant això -advertix Francesc José Verdú- no sols les substàncies generen este problema, sinó que existixen un altre tipus d’addiccions denominades comportamentals, les quals engloben, per exemple, la ludopatia i l’abús de tecnologies, i que cada vegada són més comunes.
L’informe oficial del Pla Nacional sobre Drogues arreplega que en 2021 va haver-hi 4.052 admissions per addiccions sense substància, com el joc patològic. En esta línia, Verdú advertix que vivim en una societat “immersiva i addictiva”, amb joves “atrapats per la immediatesa i les recompenses immediates de les xarxes socials i els videojocs”.
Càritas va presentar al març de 2022 els resultats d’una enquesta realitzada a 930 joves, pares i tutors sobre l’ús de les pantalles en la població d’entre 12 i 17 anys. Un dels resultats més impactants va ser que el 36% dels joves sobrepassen les 6 hores diàries en temps d’exposició a les pantalles. Este estudi confirmava, a més, que existia una relació directa entre el nombre de suspensos a les aules amb l’ús conflictiu de les pantalles. Quasi la mitat dels adolescents que abusen de les pantalles han suspés tres o més assignatures, un percentatge que s’eleva al 60% quan l’ús és addictiu, segons este informe.
La família, element clau per a la prevenció
La falta de comunicació i la pèrdua de relacions familiars són factors de risc significatius en l’àmbit de les addiccions, tal com indica el professor Verdú. Segons el Pla Nacional sobre Drogues, l’edat primerenca d’inici en el consum (entre 14 i 17 anys en la majoria dels casos) augmenta les probabilitats de dependència a llarg termini. En este sentit, Fracesc José Verdú realitza una crida a reforçar el diàleg a casa i a les escoles, proporcionant ferramentes d’autocontrol i decisió als joves.
El Màster de Formació Permanent en Prevenció i Tractament de Conductes Addictives de la Universitat de València es presenta com una formació crucial per a abordar esta problemàtica des d’un enfocament integral.
Este programa oferix coneixements actualitzats sobre els factors de risc, estratègies preventives i tècniques d’intervenció terapèutica, equipant als professionals amb ferramentes essencials per a marcar una diferència en la vida de les persones afectades i les seues comunitats.
