Inici / Notícies
NOTíCIES

Francisco Verdú: «Hi ha uns 200.000 drogodependents a la Comunitat Valenciana»

La importància de les drogues en la nostra societat s’ha infravalorat, de fet, en els estudis d’opinió del CIS no apareix com a preocupació alguna en els primers llocs del rànquing pel que «cal pensar que s’ha normalitzat com una malaltia més o com un problema social». En aquestes línies s’expressa Francisco J. Verdú, co-director del Master Propi en Prevenció i Tractament de les Conductes Addictives. Aquest curs ofereix no solament l’aprenentatge de la metodologia bàsica en drogodependències sinó també de dades, freqüències i prevalença. Verdú, en la següent entrevista, explica la situació de la Comunitat Valenciana quant a drogodependència, les seues conseqüències i el problema que suposa l’acceptació social del consum d’estupefaents.

Quin és la situació actual de la Comunitat Valenciana enfront de la resta d’Espanya?
La Comunitat Valenciana sempre ha tingut resultats similars a la mitjana del país, en alguns moments, com en l’actualitat, en les enquestes nacionals (EDATS i ESTUDES) sempre hi ha 1 o 2 punts a dalt sobre la mitjana espanyola en les prevalences del consum, com és el cas de l’Alcohol, el Cánnabis i el Tabac. Les diferències sempre són mínimes, i en alguns casos menors pel que fa a altres comunitats autònomes similars a la nostra.

Hi ha alguna població de la Comunitat Valenciana en la qual el consum de drogues es dispare?
Les enquestes estan dissenyades per a un conjunt, o siga per a l’estat espanyol o per a la Comunitat, establir clares diferències entre regions o comarques es precisa de major nombre d’enquestats. No obstant això, en el temps i analitzant altres sistemes d’informació, podem dir que les grans ciutats són les que alberguen major nombre de consumidors, és obvi. Així com la ciutat d’Alacant es caracteritza per un consum alt de cànnabis, semblat ocorre amb el cinturó de València. Tradicionalment algunes poblacions com el cas de Catarroja, Alzira, Elx o Torrent atenen a més persones amb problemes de drogues. Així com el centre d’Alacant, el Grau a València o el Centre de Castelló, són en part les majors notificadores d’episodis per consum de substàncies psicoactivas.

Des del Màster en Prevenció i Tractament de les Conductes Addictives es va desenvolupar la idea de crear un sistema d’informació en matèria de prevenció, que s’ha materialitzat a la Comunitat Valenciana i que permetrà disposar de dades fiables d’anàlisis de la realitat

Quins mètodes per a la prevenció de la drogodependència estan en marxa ara mateix a la Comunitat? Estan funcionant?
Els mètodes que s’han vingut aplicant a la Comunitat Valenciana, i també en la resta d’Espanya, i fins i tot en altres països de l’entorn europeu, són “programes” dirigits a intervindre en la prevenció universal, que com a objectiu prioritari té als alumnes escolaritzats, a les seues mares i pares; cert que també existeixen programes per a la prevenció indicada, sobre la qual es recau la informació a dia d’avui del cánnabis, l’alcohol i el tabac, dirigida a les edats (13 i 16 anys). Encara que en aquests moments s’estudia la viabilitat d’aplicar programes de prevenció selectiva, dirigits a menors i joves que ja tenen un consum de substàncies psicoactivas, tant legals com a il·legals, establit. Tots aquests programes vénen explicats, interpretats, aplicats i catalogats des del propi Màster en Prevenció i Tractament de les Conductes Addictives, a més des d’ací es va desenvolupar la idea de crear un sistema d’informació en matèria de prevenció, que s’ha materialitzat a la Comunitat Valenciana a través d’un Sistema d’Informació en Prevenció. Aquest sistema suposarà una fita en la matèria de les addiccions, doncs es va a disposar per primera vegada de dades fiables, d’anàlisis de la realitat i de cerca de solucions a nous problemes.

Ara que sembla que ‘estem eixint’ de la crisi, ha augmentat o disminuït el consum de drogues?
La veritat és que actualment els indicadors, com el de tractament, ens mostra que encara estem sota l’influx de la crisi, de la situació decadent marcada per la falta d’ingressos, i que estem pendents de la tendència de les notificacions per consum de substàncies psicoactivas que es produeixen any rere any. Els canvis en l’atenció de les addiccions no se succeeixen d’una manera brusca, més aviat en el temps, doncs la latència (temps que transcorre des que comencen a consumir fins que demanen tractament) està en una mitjana aproximada de 5 anys.

Respecte a la Comunitat Valenciana tenim unes 80.000 persones afectades pel consum d’alcohol seguit per 42.000 diagnòstics per cocaïna, 32.000 diagnòstic d’heroïna, 28.000 per consum de cànnabis, 10.000 per ludopatíay la resta fins a 200.000 correspon a les benzodiacepinas[/*pullquote]

Quin era la situació durant la crisi?
La caiguda de les notificacions va ser el primer símptoma d’un canvi de tendència, seguit de la menor afluència al tractament programat, de l’abandó, en el sentit de no acudir a tractament o bé d’abandonar la medicació prescrita o la psicoteràpia, o acudir els pacients ben passat el temps en tornar una altra vegada al consum. Les contínues recaigudes es produïen de forma més espaiada, no obstant açò, jo calcule que aproximadament hi ha avui dia pràcticament 200.000 persones afectades a la Comunitat Valenciana, sense explicar el tabac. I 2 milions de persones en tot el país. Respecte a la Comunitat Valenciana tenim unes 80.000 persones afectades pel consum d’alcohol (40%) a pesar que en els últims anys s’ha produït un descens sostingut d’entre un 5 i un 7% de pacients. Seguida de 42.000 diagnòstics per cocaïna (21%), 32.000 diagnòstic d’heroïna (16%), 28.000 per consum de cànnabis (14%), 10.000 per ludopatía (5%) la resta fins a 200.000 correspon a les benzodiacepinas (3000, casos -1,5%- a resistents al tabac 4000-un 2%- i uns 1000 casos que són relatius a anfetaminas, drogues de síntesis, o altres substàncies etc.)

Quins tractaments són els més efectius a l’hora de bregar amb la drogodependència?
El sistema d’atenció sociosanitari públic és una garantia per a tots els valencians afectats per les addiccions. A més, compta amb diversos circuits d’atenció terapèutica combinant tant l’atenció mèdica com a psicològica, l’atenció ambulatoria com la residencial. És interessant afegir el canvi generacional dels professionals, que amb noves convocatòries públiques s’accedeix als llocs de treball o bé la renovada activitat dels centres de dia i les comunitats terapèutiques que en finalitzar enguany haurà recompostos a tots els treballadors que van deixar els seus llocs de treball a causa de la crisi i en constant creixement.

Creu que la societat està prou conscienciada de les conseqüències del consum de drogues?
És possible que la societat en el seu conjunt i en línies generals donada la gran quantitat d’informació proporcionada pels mitjans de comunicació, pels professionals de les unitats de prevenció comunitària i uns altres des de l’àmbit educatiu com a sanitari, tinga la societat en general consciencia de la gravetat que suposa el consum de drogues, però sabem que açò no evita l’aparició de nous casos tant en les drogues legals, per la seua constant publicitat i promoció, com en la il·legals per la seua penetració, permissivitat i acceptació social.

[pullquote]És la pròpia de la societat la que ens incita a consumir alcohol unida a la indústria alcoholera que influeix, mediatiza i exigeix el consum de “begudes alcohòliques”

Creu que la societat associa l’alcohol com una ‘droga’?
Durant molts anys ja és sabut per la societat que l’alcohol és una droga legal, que en molts casos acaba convertint-se en una vertadera droga dura i l’evitació de la qual és l’eixida més sana, i que evitant el seu consum són més de dues-centes malalties que no pateixen. Hi ha prou evidència clínica que demostra que el consum d’alcohol i tabac juntament amb el menjar amb greix, el sucre i les begudes gasoses embossen les nostres artèries, per tant, no hi haurà bona circulació i amb açò falta de oxigenación, mort cel·lular i envelliment prematur. Però és la pròpia societat la que ens incita a consumir alcohol unida a la indústria alcoholera que influeix, mediatiza i exigeix el consum de “begudes alcohòliques”. És un negoci abans que un plaer. Som inevitablement socials, però les nostres decisions enfront els altres son pròpies i han de ser respectades; no prendre begudes alcohòliques és una decisió personal enfront del grup social que ens incita a beure.

Notícia publicada: 02/11/2017