Inici / Notícies
NOTíCIES

L’enduriment de penes no significa una disminució de delictes sexuals, segons els experts

Analitzar quin és el tractament penal de la delinqüència sexual a Espanya i en altres països és l’objectiu del congrés que va començar dijous passat en la Universitat de València amb una conferència sobre la legislació nord-americana en aquesta matèria. Les privacions de llibertat i sancions són «especialment dures» als EUA, segons ha explicat la sotsdirectora del Centre per a l’Administració de Justícia de la Universitat Internacional de Florida, Ana Carazo, durant la primera conferència del congrés que gestiona ADEIT.

No obstant això, una legislació més severa «no significa una disminució de delictes sexuals, sinó un major nombre de persones en la presó sense possibilitat de reinserció», segons l’experta. Actualment, segons les estadístiques oficials del FBI, hi ha 728.436 presos als EUA privats de llibertat per aquest tipus de delictes i una de cada quatre xiquetes serà víctima d’un delicte sexual abans dels 14 anys i un de cada quatre xiquets abans dels 16.

La presidenta del congrés, la professora de Dret Penal de la Universitat de València, Margarita Roig, ha coincidit amb la ponent a assenyalar que no existeix una correlació directa entre l’enduriment de les penes i la disminució dels delictes i ha subratllat les enormes diferències entre la legislació nord-americana i l’espanyola, en la qual no existeix legislació específica per a aquest tipus de delictes. No obstant això, la presidenta del congrés ha avançat que es va a modificar el codi penal per a incorporar la custòdia de seguretat per a delictes sexuals en cas de reincidència, que es complirà a continuació de la pena de presó fins a un màxim de deu anys.

La legislació nord-americana és molt més severa i contempla aspectes que podrien ser considerats «anticonstitucionals» en el nostre país, segons ha explicat Margarita Roig

Diferències entre la legislació nord-americana i l’espanyola
La legislació nord-americana és molt més severa i contempla aspectes que podrien ser considerats «anticonstitucionals» en el nostre país, segons ha explicat Margarita Roig. L’existència de registres públics que detallen la residència i activitats dels agressors sexuals, la posada en pràctica de determinades teràpies com la castració química, la imposició de pena de cadena perpètua per a aquest tipus de delictes, la inexistència de programes de rehabilitació i la impossibilitat de resocialització per a aquests delinqüents, als quals se’ls impedeix desenvolupar oficis relacionats amb la sanitat, l’educació i l’advocacia, han estat alguns dels aspectes destacats per la sotsdirectora del Centre per a l’Administració de Justícia de la Universitat Internacional de Florida, Ana Carazo.

Malaltia mental o trastorn?
«La legislació americana percep al delinqüent sexual com un monstre, una persona amb desordres mentals que li incapaciten per a controlar les seues conductes i que, per tant, ha de ser apartat de la societat, sense possibilitat alguna de reinserció social», ha apuntat Ana Carazo, qui ha subratllat la diferència en la consideració de «desordre mental» enfront de la de «malaltia mental».

Als EUA a un malalt mental se li considera no culpable i, després de ser internat en un centre psiquiàtric i ser superada la seua malaltia, té dret a ser posat en llibertat. No obstant això, «el dret a la llibertat es veu disminuït en relació als delictes sexuals» –ha assenyalat l’experta–, ja que la Cort Suprema dels EUA no considera a aquests agressors com «malalts mentals», sinó com subjectes amb un «desordre de la personalitat o anormalitat mental» que els duu a no poder controlar les seues accions i, per tant, amb una alta perillositat. Seran els psicòlegs i psiquiatres els quals durant els processos sumarials establiran si es manté la perillositat i, per tant, si l’agressor ha de continuar privat de llibertat.

El congrés, a més, ha inclòs conferències sobre el tractament legal de delinqüència sexual a Itàlia, Regne Unit i Espanya. Després d’una perspectiva teòrica sobre aquest tema en el nostre país, oferta per la catedràtica de Dret Penal de la Universitat Jaume I de Castelló, María Luisa Entenimentada, la visió pràctica es va presentar de la mà de dos magistrats i un fiscal especialitzats en la matèria.

Data de publicació: 21 de març de 2013