Inici / Notícies
NOTíCIES

Peiró: «Encara que la innovació sol sorgir individualment, ha de ser compartida per aplicar-se»

Encara que la innovació sol sorgir de manera individual, ha de ser després social, compartida, per poder-se implementar. Aquesta ha estat una de les idees que ha defensat el catedràtic de Psicologia de les Organitzacions de la Universitat de València i director de l’Institut de Recerca de Psicologia dels Recursos Humans IDOCAL de la Universitat, José María Peiró, durant l’última sessió d’Aula Oberta Innovació en l’Empresa celebrada en ADEIT. “Encara que un siga creador, no ho pot fer tot; un creador ha de saber liderar la innovació i requereix, per tant, de competències específiques de lideratge”, ha subratllat en aquest sentit.

Encara que un siga creador, no ho pot fer tot; un creador ha de saber liderar la innovació i requereix, per tant, de competències específiques de lideratge.
Per a això –ha assenyalat– és necessari que el líder siga capaç d’il·lusionar i de propiciar un clima de “seguretat psicològica” que permeta a les persones de l’equip expressar les seues idees amb confiança. Unes idees i suggeriments que ha de saber rebre com un feedback positiu per continuar aprenent i innovant.

A més, Peiró ha ressaltat altres competències claus per propiciar la innovació, que ha definit com “la capacitat de transformar idees en resultats per mitjà de la imaginació, la creativitat i l’acció”. En aquest sentit, ha matisat que innovar no és necessàriament crear alguna cosa nou d’arrel, sinó que poden valorar-se diferents tipus d’innovació, que ha catalogat en cinc tipus: de productes, de processos, de posicionament, de polítiques i de paradigmes.

Com ha de ser una persona innovadora?

És necessari que el líder siga capaç d’il·lusionar i de propiciar un clima de “seguretat psicològica” que permeta a les persones de l’equip expressar les seues idees amb confiança.
A més del lideratge, entre les competències de la persona innovadora, el catedràtic de Psicologia de les Organitzacions ha destacat la capacitat de mirar d’una altra manera l’entorn per veure noves connexions i oportunitats; la creativitat i el qüestionament dels plantejaments habituals per generar solucions innovadores; la capacitat de convertir en realitat una determinada idea, de materialitzar-la; i, finalment, la negociació i flexibilitat per rebre suggeriments de millores i aprendre.

Una innovació sostenible mediambientalment
D’altra banda, ha subratllat que la innovació, a diferència del que ocorria en els anys 60 i 70, no té per què estar renyida amb la sostenibilitat ni amb l’abús de recursos del medi ambient sinó que, al contrari, pot oferir solucions econòmiques i sostenibles.

Notícia publicada: 24/01/2018